Ara, per uns moments......, tanco els ulls i m’oblido de qui sóc....., què faig normalment.....,m’oblido del que hi ha a la meva vida......, inspiro profundament......, permeto que el cos es relaxi....., permeto que la ment es tranquil·litzi.......
........Ara puc entreobrir els ulls si cal i fixar-los en qualsevol brillantor que vegi......, com pot ser el reflex de la llum en qualsevol superfície.......
........Poso la imatge d’un ocell volant, a la pantalla de la meva ment.......
........Ara l’ocell sóc jo.......
........Volo per damunt de tot sense cap esforç.......
........La brisa m’ajuda i no em cal batre les ales.......
........Em deixo fluir...., tot és a la meva vista però res m’atrapa......, travesso muntanyes......, travesso valls....., volo per damunt del mar......, no em canso.......
........Ho veig tot tan petit, tant insignificant........
........Fins i tot, des d’aquí ni tan sols existeixen els conflictes.......
........Sóc l’ocell subtil però poderós que pot alçar el vol......, i entendre la temporalitat limitada de qualsevol problema.......
.........Es veuen tan petits des d’aquí dalt......
............................
.........Ara faig una profunda inspiració i torno al lloc d’on he partit......
.........Mantinc aquesta sensació de levitat de l’ocell en mi.........
.........Recordo com de petits es contemplen els problemes des d’allà dalt.......
.........No son res, son temporals........
.........Passaran.......
Om shanti.
